|
 Carlos
María Casamor Franquet. Barcelona 21-VI-1959
President de la Fundació Casamor.
Va néixer a Barcelona, nebot i hereu de l'escultor, estudiava a la
Facultat de Dret quan va morir el seu oncle Anton i per fer-se càrrec del
patrimoni familiar es va traslladar Navata.
El dia que va complir 40 anys (21-VI-1999) va constituir la Fundació
Casamor que va comptar amb la primera aportació cedint els seus honoraris
el notari Don Tomás Giménez Duart.
És a la casa pairal de la família Casamor
(principis del segle XVIII) on després de
restaurar-la i ampliar-la s’allotja l’obra i col·lecció de l’artista.
La conservació de la col·lecció que en l’actualitat consta de 190
dibuixos, 120 escultures i 150 pintures, i la de la casa i el seu
mobiliari és un reconeixement d’en Carlos María Casamor al seu oncle
l'escultor Antoni Casamor
L'objectiu de la Fundació Casamor, és ampliar la col·lecció i donar a
conèixer l'obra, aconseguint que la Fundació Casamor estigui en un procés
de creixement i consolidació dels seus béns artístics
Com Institució creada per al foment de l'art, es mostra interessada en
organitzar a la seva seu, mostres d'altres artistes, així com cedir
temporalment part del seu fons per ser exposat en diferents manifestacions
artístiques.
|
|
 Antoni
Casamor d'Espona -conegut també com el senyor Antón-. Barcelona, 1-IX-1907 – Raset (Cervià de Ter),
12-VI-1979
Escultor, pintor, i
col·leccionista. Fill primogènit d’una antiga família de terratinents de
l’Alt Empordà, va viure la seva infància a la casa pairal de Navata. Va
iniciar els estudis artístics assistint a les classes de dibuix i de
pintura de Joan Nuñez.
El 1923, es va
matricular a l’Escola d’Agricultura, i a l’Escola d’Arts i Oficis i Belles
Arts de Barcelona, entre els cursos 1926 i 1929, tenint entre altres
professors a Alsina Amils i a Rodríguez Codolà, a més va treballar al
taller de l’escultor Dunyach.
A partir de 1931 va començar a obrar per compta seva, produint retrats
entre altre tipus d’escultura.
El 1943 va viure a Itàlia i el 1944 es va instal·lar a París, però va
tornar de nou a Barcelona –on va establir el seu taller-, i a l’Empordà.
Va elegir l’escultura com a mitjà primordial d’expressió, sent un escultor
de concepte profund i depurador de tot el superflu. En l’aspecte formal,
el que més el preocupava era que la forma fos una manera d’expressió
dúctil, un suport per poder expressar els seus sentiments, les seves
emocions; inquietud que quedà reflectida sobretot als retrats i a la
imatgeria religiosa. Casamor se sentia satisfet si aconseguia donar a
l’obra tot el caràcter que ell pretenia, sense renunciar a l’aspecte
formal. Les seves obres es caracteritzen per la serenor, l’equilibri
estètic i l’exquisit refinament sobretot en el nu femení, del que va
realitzar obres d’excel·lent factura.
Fou un noucentista tardà, així doncs la seva obra en general es situa dins
la línia mediterranista, d’afinitat estètica amb escultors com ara Clarà,
Dunyach, Maillol, i Despiau. La seva producció va ser sempre molt elogiada
per la crítica. Es va presentar a exposicions nacionals i estrangeres: A
partir de 1931 va mostrar les seves obres a les exposicions de Primavera
de Barcelona, i més tard a mostres nacionals de Madrid, fins el 1936. Va
formar part del grup de pintors i escultors “Promoción mediterránea”, que
va exposar per primera vegada el 1940, a les Galeries Syra de Barcelona,
així com a l’organitzada el 1941. Va participar a les mostres
internacionals de Berlín i Venècia el 1942, i a l’Exposició Nacional de
Belles Arts de Barcelona de Primavera el mateix any, així com a la de
Tardor de 1944, any en que també es va presentar a la Nacional de Madrid.
El 1947 va realitzar la seva primera mostra individual a les Galeries Syra
de Barcelona, sent una exposició important per la quantitat i per la
qualitat de les escultures, nus femenins majorment. Es va presentar al
Premi Condado de San Jorge, de Galeries Laietanes de 1950, i el 1964 va
formar part de l’exposició de pintura i escultura del Reial Cercle
Artístic de Barcelona.
El 1978 va viatjar a Miami on va exposar a la Casa d’Espanya dibuixos,
olis i escultures en bronze, junt a altres dos artistes catalans. Va
obtenir premi de la Diputació Foral de Navarra, també va ser premiat en el
Concurs Extraordinari de Pintura i Escultura del Reial Cercle Artístic de
Barcelona de 1957, així com en el de l’Ajuntament de Barcelona per
ornament dels seus jardins.
En una casa noble de Raset (Cervià de Ter) va reunir una notable
col·lecció de pintura de diverses escoles, així com nombroses talles de
fusta d’època medieval, junt a altres de pedra, marbre i alabastre;
escultures, pintures i dibuixos del segle XIX i una representació d’art
contemporani, també nombroses obres seves.
Va morir sense poder realitzar el propòsit de crear una fundació. Fou
membre del Reial Cercle Artístic i va formar part de la penya que es
reunia al cafè del “Oro del Rhin” de Barcelona. El 1989 amb motiu del desè
aniversari de la seva mort, es va organitzar una exposició monogràfica al
Museu de l’Empordà de Figueres. Les seves obres es troben al Museu de
Barcelona, al Museu de l’Empordà de Figueres, i als Jardins Joan Maragall
de Barcelona.
M. I. MARÍN SILVESTRE |
