CATALÀ CASTELLANO

 

CARLOS CASAMOR I FRANQUET

CARLOS CASAMOR I FRANQUETCarlos María Casamor Franquet. Barcelona 21-VI-1959

President de la Fundació Casamor.

Va néixer a Barcelona, nebot i hereu de l'escultor, estudiava a la Facultat de Dret quan va morir el seu oncle Anton i per fer-se càrrec del patrimoni familiar es va traslladar Navata.

El dia que va complir 40 anys (21-VI-1999) va constituir la Fundació Casamor que va comptar amb la primera aportació cedint els seus honoraris el notari Don Tomás Giménez Duart.

És a la casa pairal de la família Casamor (principis del segle XVIII) on després de restaurar-la i ampliar-la s’allotja l’obra i col·lecció de l’artista.

La conservació de la col·lecció que en l’actualitat consta de 190 dibuixos, 120 escultures i 150 pintures, i la de la casa i el seu mobiliari és un reconeixement d’en Carlos María Casamor al seu oncle l'escultor Antoni Casamor

L'objectiu de la Fundació Casamor, és ampliar la col·lecció i donar a conèixer l'obra, aconseguint que la Fundació Casamor estigui en un procés de creixement i consolidació dels seus béns artístics

Com Institució creada per al foment de l'art, es mostra interessada en organitzar a la seva seu, mostres d'altres artistes, així com cedir temporalment part del seu fons per ser exposat en diferents manifestacions artístiques.

 

ANTONI CASAMOR I D'ESPONA

ANTONI CASAMOR I D'ESPONAAntoni Casamor d'Espona -conegut també com el senyor Antón-. Barcelona, 1-IX-1907 – Raset (Cervià de Ter), 12-VI-1979

Escultor, pintor, i col·leccionista. Fill primogènit d’una antiga família de terratinents de l’Alt Empordà, va viure la seva infància a la casa pairal de Navata. Va iniciar els estudis artístics assistint a les classes de dibuix i de pintura de Joan Nuñez.

El 1923, es va matricular a l’Escola d’Agricultura, i a l’Escola d’Arts i Oficis i Belles Arts de Barcelona, entre els cursos 1926 i 1929, tenint entre altres professors a Alsina Amils i a Rodríguez Codolà, a més va treballar al taller de l’escultor Dunyach.
A partir de 1931 va començar a obrar per compta seva, produint retrats entre altre tipus d’escultura.

El 1943 va viure a Itàlia i el 1944 es va instal·lar a París, però va tornar de nou a Barcelona –on va establir el seu taller-, i a l’Empordà.

Va elegir l’escultura com a mitjà primordial d’expressió, sent un escultor de concepte profund i depurador de tot el superflu. En l’aspecte formal, el que més el preocupava era que la forma fos una manera d’expressió dúctil, un suport per poder expressar els seus sentiments, les seves emocions; inquietud que quedà reflectida sobretot als retrats i a la imatgeria religiosa. Casamor se sentia satisfet si aconseguia donar a l’obra tot el caràcter que ell pretenia, sense renunciar a l’aspecte formal. Les seves obres es caracteritzen per la serenor, l’equilibri estètic i l’exquisit refinament sobretot en el nu femení, del que va realitzar obres d’excel·lent factura.

Fou un noucentista tardà, així doncs la seva obra en general es situa dins la línia mediterranista, d’afinitat estètica amb escultors com ara Clarà, Dunyach, Maillol, i Despiau. La seva producció va ser sempre molt elogiada per la crítica. Es va presentar a exposicions nacionals i estrangeres: A partir de 1931 va mostrar les seves obres a les exposicions de Primavera de Barcelona, i més tard a mostres nacionals de Madrid, fins el 1936. Va formar part del grup de pintors i escultors “Promoción mediterránea”, que va exposar per primera vegada el 1940, a les Galeries Syra de Barcelona, així com a l’organitzada el 1941. Va participar a les mostres internacionals de Berlín i Venècia el 1942, i a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona de Primavera el mateix any, així com a la de Tardor de 1944, any en que també es va presentar a la Nacional de Madrid. El 1947 va realitzar la seva primera mostra individual a les Galeries Syra de Barcelona, sent una exposició important per la quantitat i per la qualitat de les escultures, nus femenins majorment. Es va presentar al Premi Condado de San Jorge, de Galeries Laietanes de 1950, i el 1964 va formar part de l’exposició de pintura i escultura del Reial Cercle Artístic de Barcelona.
El 1978 va viatjar a Miami on va exposar a la Casa d’Espanya dibuixos, olis i escultures en bronze, junt a altres dos artistes catalans. Va obtenir premi de la Diputació Foral de Navarra, també va ser premiat en el Concurs Extraordinari de Pintura i Escultura del Reial Cercle Artístic de Barcelona de 1957, així com en el de l’Ajuntament de Barcelona per ornament dels seus jardins.

En una casa noble de Raset (Cervià de Ter) va reunir una notable col·lecció de pintura de diverses escoles, així com nombroses talles de fusta d’època medieval, junt a altres de pedra, marbre i alabastre; escultures, pintures i dibuixos del segle XIX i una representació d’art contemporani, també nombroses obres seves.

Va morir sense poder realitzar el propòsit de crear una fundació. Fou membre del Reial Cercle Artístic i va formar part de la penya que es reunia al cafè del “Oro del Rhin” de Barcelona. El 1989 amb motiu del desè aniversari de la seva mort, es va organitzar una exposició monogràfica al Museu de l’Empordà de Figueres. Les seves obres es troben al Museu de Barcelona, al Museu de l’Empordà de Figueres, i als Jardins Joan Maragall de Barcelona.

M. I. MARÍN SILVESTRE

 

HOME | FUNDACIÓ CASAMOR | CASA | MUSEU | JARDÍ | EVENTOS | eMAIL